BENVINGUTS

 




























PARRÒQUIA DE SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA 

C/ Santa Eulàlia, 203

08902 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona)

BON NADAL... I ARA JA FELIÇ FESTA DE

SANTA EULÀLIA

Mentre estic escribint aquesta presentació encara som a temps de Nadal. Comencem, amb esperança, un nou any i estan a poc de passar els Reis Mags... i ara és el moment de preparar una altra celebració, la de la nostra Festa Major, la de la nostra Patrona Santa Eulàlia. Mireu, quan Josep Vergés (el Pepet) va néixer, L’Hospitalet no superava els cinc mil habitants, i quan va morir fregava els 300.000. Entre 1900 i 1960, el ll dels moliners de la masia del barri de la Marina, que es va casar amb la Vicenta Torras, lla dels propietaris del forn, que amb el temps esdevindria Can Paperines, l’Hospitalet va créixer ns arribar a ser la tercera ciutat de Catalunya. Encara als anys 60 la ciutat es dividia entre dos nuclis principals: Santa Eulàlia, que mirava a Barcelona, i L’Hospitalet, que tenia Sant Josep com a barri, i que només tenia població dispersa a La Marina i en el Samontà. Aquell L’Hospitalet crearia de cop, entre nals dels 60 i principis dels 70, Bellvitge i Can Serra, primer, i Pibilla Casas i La Florida, després. A aquell L’Hospitalet el trinxarien les vies del tren, túnels subterranis i autovies, i perderia la meitat del territori origenal per la construcció de la Zona Franca, l’allar- gament de la Diagonal i el canvi de límits municipals. Arribarien a ser dotze barris que quasi no es coneixeran entre ells. Entre ells el nostre barri, que va néixer al voltant de les 7 antigues masies, al costat de la capella romànica de Santa Eulàlia. El nostre terme parroquial, encara trinxat per les vies, per túnels antics i nous, encara sense estrenar, i amb territori redistribuït entre la parròquia veïna i la Zona Franca ara de Barcelona. El nostre terme parroquial no té un denominador comú, els seus citadans no són només d’aquí o només d’alli. Com sempre a L’Hospitalet: l’any 1553 els forasters ja eren les dues terceres parts de la població. Aqui qui ha arribat, ha entrat per la porta sense preguntar, i qui s’ha instal·lat, ha tingut que posar-se al davant d’una manifestació per demanar ns i tot una farmàcia. Lluny queda ja aquella ciutat dormitori gris i sense cap ordenació territorial. Preparant-nos per celebrar la Festa de santa Eulàlia, la nostra Patrona, que ha deixat la seva creu a l’escut de la nostra ciutat -i poc més, perquè els nostres polítics l’han deixada de banda i prefereixen celebrar la Primavera abans de les tradició que més ens identi quen-, nosaltres volem que aquest símbol de fe i de valentia romangui entre nosaltres i ens uneixen en un mateix projecte de convivència i de pau digne de la nostra Santa Patrona.


ANEU A L’ARTICLE DE LA PÀGINA WEB OFICIAL DE L’ORGANITZACIÓ MANS UNIDES