BENVINGUTS

 




























PARRÒQUIA DE SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA 

C/ Santa Eulàlia, 203

08902 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona)

EL SENYOR CAMINA AMB NOSALTRES...

LA PROCESSÓ DEL CORPUS


En la Festa del Corpus Christi, l’Església reviu el misteri del Dijous Sant a la llum de la Resurrecció. També al Dijous Sant té lloc una simbòlica processó eucarística, amb la que l’Església repeteix l’èxode de Jesús del Cenacle a la Muntanya de les Oliveres. A Israel, se celebrava la nit de Pasqua a casa, en la intimitat de la família; es recordava així la primera Pasqua, a l’Egipte, la nit en que la sang de l’anyell pasqual, aspergida als dintells de les portes protegia contra l’exterminador. Jesús, aquella nit, surt i es lliura ell mateix en mans del traïdor, l’exterminador i, d’aquesta manera, venç la nit, venç les tenebres del mal. Només així el do de l’Eucaristia, instituïda al Cenacle, troba el seu acompliment: Jesús lliura realment el seu Cos i la seva Sang. Traspassant els umbrals de la mort, es converteix en Pa viu, veritable mannà, aliment inexhaurible per tots els segles

A la processó del Dijous Sant, l’Església acompanya a Jesús a la Muntanya de les Oliveres:

l’Església orant sent el viu desig de vetllar amb Jesús, de no deixar-li sol a la nit del món, a la nit de la traició, en la nit de la indiferència de molts.

A la festa del Corpus Christi, reemprenem aquesta processó, però amb l’alegria de la Resurrecció. El Senyor ha ressuscitat i ens precedeix. A les narracions de la Resurrecció es dóna un tret comú i essencial; els àngels diuen: el Senyor “anirà davant vostre a Galilea; allí el veureu” (Mt28,7). Considerant això amb més atenció, podem dir que aquest ”anar endavant” de Jesús implica una doble direcció. La primera és, com hem escoltat, Galilea. A Israel, Galilea era considerada la porta al món dels pagans. I, en realitat, precisament a Galilea, a sobre de la muntanya, els deixebles veuen Jesús, el Senyor, que els diu: «Aneu, doncs, i feu deixebles a tots els pobles» (Mateu 28, 19).

L’altra direcció en què precedeix el Ressuscitat apareix en l’Evangeli de Sant Joan, en les paraules de Jesús a Magdalena: «No em toquis, que encara no he pujat al Pare ...» (Joan 20, 17).

Jesús ens precedeix davant el Pare, puja a l’altura de Déu i ens convida a seguir-lo. Aquestes dues direccions del camí del Ressuscitat no es contradiuen, sinó que indiquen juntes el camí del seguiment de Crist. La veritable meta del nostre camí és la comunió amb Déu, Déu mateix és la casa de les moltes morades (Cf. Joan 14, 2 i següents). Però només podem pujar a aquesta estatge caminant «cap Galilea», caminant pels camins del món, portant l’Evangeli a totes les nacions, portant el do del seu amor als homes de tots els temps.

La processó del Dijous Sant acompanya Jesús en la seva solitud, cap al «via crucis». La processó del Corpus Christi, per contra, respon simbòlicament al mandat del Ressuscitat: us precedeixo a Galilea. Aneu fins als confins del món, porteu l’Evangeli al món.

Certament l’Eucaristia, per la fe, és un misteri d’intimitat. El Senyor ha instituït el sagrament al Cenacle, envoltat per la seva nova família, pels dotze apòstols, prefiguració i anticipació de l’Església de tots els temps. Aquesta intimitat, que és un do molt personal del Senyor, la força del sagrament de l’Eucaristia va més enllà dels murs de les nostres Esglésies.

En aquest sagrament, el Senyor es troba sempre en camí cap al món. Aquest aspecte universal de la presència eucarística es mostra a la processó de la nostra festa. Portem a Crist, present en la figura del pa, pels carrers de la nostra ciutat. Encomanem aquests carrers, aquestes cases, la nostra vida quotidiana, a la seva bondat.

Que els nostres carrers siguin carrers de Jesús! Que les nostres cases siguin cases per a ell i amb ell! Que en la nostra vida de cada dia penetri la seva presència. Amb aquest gest, posem davant els seus ulls els sofriments dels malalts, la solitud dels joves i de la gent gran, les temptacions, les pors, tota la nostra vida. La processó vol ser una benedicció gran i pública per a la nostra ciutat: Crist és, en persona, la benedicció divina per al món. Que el raig de la seva benedicció s’estengui sobre tots nosaltres!

En la processó del Corpus Christi, acompanyem al Ressuscitat en el seu camí pel món sencer, com hem dit. I, d’aquesta manera, responem també al seu mandat: «Preneu i mengeu-ne ... Beveu-ne tots» (Mateu 26, 26 i següents). No es pot «menjar» al Ressuscitat, present en la forma del pa, com un simple tros de pa. Menjar aquest pa és combregar, és entrar en comunió amb la persona del Senyor viu. Aquesta comunió, aquest acte de «menjar», és realment una trobada entre dues persones, és un deixar-se penetrar per la vida de qui és el Senyor, de qui és el meu Creador i Redemptor. L’objectiu d’aquesta comunió és l’assimilació de la meva vida amb la seva, la meva transformació i configuració amb qui és Amor viu. Per això, aquesta comunió implica l’adoració, implica la voluntat de seguir Crist, de seguir a qui ens precedeix. Adoració i processó en formen part, per tant, d’un únic gest de comunió; responen al seu mandat: «Preneu i mengeu».

La nostra processó acaba davant la Capella Romànica, cor de la nostra comunitat parroquial, dedicada pel Bisbe Berenguer de Barcelona a Santa Eulàlia, però també a la Mare de Déu!!!!, en la trobada amb la Verge, cridada pel estimat Papa Joan Pau II «dona eucarística». Maria, la Mare del Senyor, ens ensenya realment el que és entrar en comunió amb Crist: Maria va oferir la seva pròpia carn, la seva pròpia sang a Jesús i es va convertir en botiga viva del Verb, deixant-penetrar en el cos i en l’esperit per la seva presència. Demanem-li a ella, la nostra santa Mare, que ens ajudi a obrir cada vegada més tot el nostre ésser a la presència de Crist perquè ens ajudi a seguir-fidelment, dia rere dia, pels camins de la nostra vida. Amén!

PARRÒQUIA DE SANTA EULÀLIA

DE PROVENÇANA

KM 0 DEL

CAMI DE SANT JAUME

CAMINO DE SANTIAGO


RUTA DE LA SAL I L’OLI

RUTA DE LA SAL Y DEL ACEITE