Cuaresma y Semana Santa 2021

Para aprovechar mejor este tiempo de Cuaresma, os proponemos participar en los siguientes actos:

ESPACIOS Y GESTOS COMUNITARIOS:
  • Miércoles de ceniza: Misas 11:30 i 19:45
  • Adoración Eucarística: Todos los jueves a las 19h
  • Viacrucis: Todos los viernes, a las 19h
  • Retiro espiritual parroquial: 23 de marzo a las 17h
  • Celebración comunitaria del perdón: 23 de marzo después de la Misa de 19:45hm
ESPACIOS Y GESTOS PERSONALES Y FAMILIARES:
  • L’oración personal diaria
  • La lectura de la Palabra de Dios y su contemplación
  • Las abstinencias (viernes o no viernes, de carne o de caprichos)
  • Los ayunos (Miércoles de Ceniza, Viernes Santo y cuando cada uno decida. Y desayuno en alimento, en aspectos superfluos o prescindibles). ¡Atención! Las personas mayores y enfermas estáis obligatoriamente exentos de ayunos alimentarios)
  • Lecturas espirituales que alimentan la fe, la esperanza y nuestro compromiso del proyecto de Dios con su mundo.
  • La participación en la l’eucaristía
  • La transformación del ahorro por las renuncias, en caridad y en limosnas.
  • Los gestos, acciones, actitudes, que nos ponen más al servicio y disponibilidad de los otros.
Quaresma: un temps per renovar la fe, l’esperança i la caritat (Sant Pare Francesc)
Podéis leer en castellano el Mensaje del Papa Francisco para la Cuaresma 2021 clicando aquí
PARRÒQUIA SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA

(Extracte del missatge del Papa Francesc per aquesta quaresma que comencem)

Estimats germans i germanes:
Quan Jesús anuncia als seus deixebles la seva passió, mort i resurrecció, per complir amb la voluntat del Pare, els revela el sentit de la seva missió i els exhorta a associar-se a ella, per a la salvació del món.
Recorrent el camí quaresmal, que ens conduirà a les celebracions pasquals, recordem a Aquell que “es va humiliar a si mateix, fet obedient fins a la mort, i una mort de creu” (Fl 2,8). En aquest temps de conversió renovem la nostra fe, sadollem la nostra set amb “l’aigua viva” de l’esperança i rebem amb el cor obert l’amor de Déu que ens converteix en germans i germanes en Crist. A la nit de Pasqua
renovarem les promeses del nostre Baptisme, per renéixer com a homes i dones nous, gràcies a l’obra de l’Esperit Sant. No obstant això, l’itinerari de la Quaresma, a l’igual que tot el camí cristià, ja està sota la llum de la Resurrecció, que anima els sentiments, les actituds i les decisions de qui desitja seguir Crist. El dejuni, la pregària i l’almoina, tal com els presenta Jesús en la seva predicació (Mt 6,1-18), són les condicions i l’expressió de la nostra
conversió. La via de la pobresa i de la privació (el dejuni), la mirada i els gestos d’amor cap a l’home ferit (l’almoina) i el diàleg filial amb el Pare (l’oració) ens permeten encarnar una fe sincera, una esperança visqui i
una amor eficaç.

 

1. La fe ens crida a acollir la Veritat i a ser testimonis, de Déu i els nostres germans i germanes. 
Aquesta Veritat no és una construcció de l’intel·lecte, destinada a poques ments triades, superiors o il·lustres, sinó que és un missatge que rebem i podem comprendre gràcies a la intel·ligència del cor, obert a la grandesa de
Déu que ens estima abans que nosaltres mateixos siguem conscients. Aquesta Veritat és Crist mateix que, assumint plenament la nostra humanitat, es va fer Camí -exigent però obert a tothom- que porta a la plenitud de la Vida.
… La Quaresma és un temps per creure, és a dir, per a rebre Déu en la nostra vida i permetre’l “fer estada” entre nosaltres (Jn 14,23). Dejunar significa alliberar la nostra existència de tot el que fa nosa, fins i tot de la saturació
d’informacions -veritables o falses- i productes de consum, per obrir les portes del nostre cor a Aquell que ve a nosaltres pobra de tot, però “ple de gràcia i de veritat “(Jn 1,14): el Fill de Déu Salvador.

 

2. L’esperança com “aigua viva” que ens permet continuar el nostre camí.
En l’actual context de preocupació en el qual vivim i en què tot sembla fràgil i incert, parlar d’esperança podria semblar una provocació. El temps de Quaresma està fet per esperar, per tornar a dirigir la mirada a la paciència de Déu, que segueix tenint cura de la seva Creació, mentre que nosaltres sovint la maltractem. És esperança en la reconciliació, a la qual sant Pau ens exhorta amb passió: “Els demanem que es reconciliïn amb Déu” (2Co 5,20).
En rebre el perdó, en el Sagrament que està en el cor del nostre procés de conversió, també nosaltres ens convertim en difusors del perdó: en haver-ho acollit nosaltres, podem acollir sent capaços de viure un diàleg atent i adoptant un comportament que conforti a qui es troba ferit …
A la Quaresma, estiguem més atents a “dir paraules d’alè, que reconforten, que enforteixen, que consolen, que estimulen”, en lloc de “paraules que humilien, que entristeixen, que irriten, que menyspreen”. De vegades, per
donar esperança, n’hi ha prou amb ser “una persona amable, que deixa de banda les seves ansietats i urgències per prestar atenció, per regalar un somriure, per dir una paraula que estimuli, per possibilitar un espai d’escolta
enmig de tanta indiferència”. En el recolliment i el silenci de l’oració, se’ns dóna l’esperança com a inspiració i llum interior, que il·lumina els desafiaments i les decisions de la nostra missió: per això és fonamental recollir-se en oració (Mt 6,6) i trobar, en la intimitat, al Pare de la tendresa.

Viure una Quaresma amb esperança significa… rebre l’esperança de Crist que lliura la seva vida a la creu i que Déu ressuscita al tercer dia, “disposats sempre per donar explicació a tot el que ens demani una raó de la nostra
esperança” (1P 3 , 15).

 

3. La caritat, viscuda després de les petjades de Crist, mostrant atenció i compassió per cada persona, és l’expressió més alta de la nostra fe i la nostra esperança.

La caritat s’alegra de veure que l’altre creix. Per aquest motiu, pateix quan l’altre està angoixat: sol, malalt, sense llar, menyspreat, en situació de necessitat… La caritat és l’impuls de cor que ens fa sortir de nosaltres mateixos i que suscita el vincle de la cooperació i de la comunió.
“A partir del ‘amor social’ és possible avançar cap a una civilització de  l’amor  a  la qual tots puguem sentir-nos convocats. La caritat, amb el seu dinamisme universal, pot construir un món nou, perquè no és un sentiment
estèril, sinó la millor manera d’aconseguir camins eficaços de desenvolupament per a tots “.

… Viure una Quaresma de caritat vol dir tenir cura dels qui es troben en condicions de sofriment, abandó o angoixa a causa de la pandèmia de COVID- 19. En un context tan incert sobre el futur, recordem la paraula que
Déu dirigeix al seu Servent: “No tinguis por, que t’he redimit” (Is 43,1), oferim amb la nostra caritat una paraula de confiança, perquè l’altre senti que Déu l’estima com a un fill.

…Benvolguts germans i germanes: Cada etapa de la vida és un temps per a creure, esperar i estimar. Aquesta crida a viure la Quaresma com a camí de conversió i oració, i per compartir els nostres béns, ens ajuda a reconsiderar, en la nostra memòria comunitària i personal, la fe que ve del Crist viu, l’esperança animada per l’alè de l’Esperit i l’amor, la font inesgotable és el cor misericordiós del Pare.

Que Maria, Mare del Salvador, fidel al peu de la creu i al cor de l’Església, ens sostingui amb la seva presència sol·licita, i la benedicció de Crist ressuscitat ens acompanyi en el camí cap a la llum pasqual.
Papa Francesc

Programa celebraciones Semana Santa 2021
Desplaça cap amunt