ACTO DE CONSAGRACIÓN Y REPARACIÓN AL SAGRADO CORAZÓN DE JESÚS
Jesús dulcísimo, Redentor del género humano, míranos arrodillados humildemente en tu presencia. Tuyos somos y tuyos queremos ser; y para estar más firmemente unidos a ti, hoy cada uno de nosotros se consagra voluntariamente a tu Sagrado Corazón. Muchos nunca te han conocido; muchos te han rechazado, despreciado tus mandamientos. Compadécete de unos y de otros, benignísimo Jesús, y atráelos a todos a tu Sagrado Corazón. Reina, Señor, no sólo sobre los que nunca se han separado de ti, sino también sobre los hijos pródigos que te han abandonado; haz que vuelvan pronto a la casa paterna, para que no mueran de miseria y de hambre. Reina sobre aquellos que están extraviados por el error o separados por la discordia, y haz que vuelvan al puerto de la verdad y a la unidad de la fe, para que pronto no haya más que un solo rebaño y un solo pastor. Concede, Señor, a tu Iglesia una plena libertad y seguridad; concede a todo el mundo la tranquilidad del orden; haz que desde un extremo al otro de la tierra no se oiga más que una sola voz: Alabado sea el Divino Corazón, por quien nos ha venido la salvación; a él la gloria y el honor por los siglos.
Jesús dulcísimo, cuya caridad derramada sobre los hombres es correspondida ingratamente con tanto olvido, negligencia, desprecio; nosotros, arrodillados en tu presencia, queremos resarcir i reparar con especial reverencia tan abominable desidia e injurias con que los hombres afligen en todas partes tu amantísimo Corazón. AMÉN
Jesús dolcíssim, Redemptor del gènere humà, mira’ns agenollats humilment a la vostra presència. Teus som i teus volem ser; i per estar més fermament units a tu, avui cada un de nosaltres es consagra voluntàriament al teu Sagrat Cor. Molts mai t’han conegut; molts t’han rebutjat, menyspreat els teus manaments. Compadeix d’uns i d’altres, benigníssim Jesús, i atreu a tots al teu Sagrat Cor. Reina, Senyor, no només sobre els que mai s’han separat de tu, sinó també sobre els fills pròdigs que t’han abandonat; fes que tornin aviat a la casa paterna, perquè no morin de misèria i de fam. Regna sobre aquells que estan extraviats per l’error o separats per la discòrdia, i feu que tornin a el port de la veritat i la unitat de la fe, perquè aviat no hi hagi més que un sol ramat i un sol pastor. Concedeix, Senyor, al teu Església una plena llibertat i seguretat; concedeix a tothom la tranquil·litat de l’ordre; fes que des d’un extrem a l’altre de la terra no es senti més que una sola veu: Lloat sigui el Diví Cor, per qui ens ha vingut la salvació; a ell la glòria i l’honor pels segles.
Jesús dolcíssim, la caritat vessada sobre els homes és corresposta ingratament amb tant oblit, negligència, menyspreu; nosaltres, agenollats en la teva presència, volem rescabalar i reparar amb especial reverència tan abominable desídia i injúries amb què els homes afligeixen a tot arreu la teva amantíssim Cor. AMÉN
Sagrat Cor de Jesús
JUNY, EL MES DEL SAGRAT COR
L’Església Catòlica dedica el mes de juny al Sagrat Cor de Jesús, perquè els fidels venerin, honorin i imitin més intensament l’amor generós i fidel de Crist per totes les persones. És un mes on se li demostra a Jesús, a través de les obres, quant se l’estima; corresponent al seu gran amor demostrat a l’entregar-se a la mort pels seus fills, quedant-se en l’Eucaristia i ensenyant el camí a la vida eterna.
Sobre aquesta festa, el Papa Benet XVI va afirmar que “al veure el cor del Senyor, hem de mirar el costat traspassat per la llança, on resplendeix la inesgotable voluntat de salvació per part de Déu, no pot considerar culte passatger o de devoció: la adoració de l’amor de Déu, que ha trobat en el símbol del “cor traspassat” la seva expressió històrica, la qual segueix sent imprescindible per a una relació viva amb Déu “. La devoció al Cor de Jesús ha existit des dels inicis de l’Església, des que es meditava en el costat i el cor obert de el Senyor.
Explica la història que el 16 de juny de 1675, el Fill de Déu se li va aparèixer a Santa Margarida Maria de Alacoque i li va mostrar el seu Cor envoltat de flames d’amor, coronat d’espines, amb una ferida oberta de la qual brollava sang i, de l’interior d’ell mateix sortia una creu.
Santa Margarida va escoltar al Senyor dir: “Aquest és el Cor que tant ha estimat els homes, i en canvi, de la major part dels homes ha rebut ingratitud, irreverència i menyspreu”.
Història de la devoció al Sagrat Cor de Jesús
La devoció al cor ferit de Jesús té els seus orígens al segle XI, quan els cristians pietosos meditaven sobre les seves cinc nafres. En aquell temps va créixer entre els fidels les oracions al Sagrat Cor, a la nafra de l’espatlla de Jesús, entre altres devocions privades. Totes van ajudar els cristians a enfocar-se en la seva Passió i Mort, de tal manera que aconseguissin créixer en l’amor cap a Ell.
No obstant això, no va ser fins 1670 que el sacerdot francès P. Jean Eudes va celebrar la primera festa del Sagrat Cor de Jesús. Gairebé al mateix temps, una religiosa coneguda per la seva pietat, Sor Margarida Maria Alacoque, va començar a informar que tenia visions de Jesús. Aquest se li apareixia amb freqüència i, al desembre de 1673, li va permetre – com havia permès una vegada a Santa Gertrudis – descansar el seu cap sobre el seu cor.
Mentre experimentava el consol de la seva presència, Jesús li va parlar del seu gran amor i li va explicar que l’havia triat per donar a conèixer el seu amor i la seva bondat a la humanitat. A l’any següent, al juny o juliol de 1674, Margarita María va informar que Jesús volia ser honrat sota la figura del seu cor de carn. Va demanar als fidels que el rebessin amb freqüència en l’Eucaristia, especialment el primer divendres de cada mes, i que practiquessin una hora santa.
En 1675, durant la vuitena al Corpus Christi, Margarita Maria va tenir una visió que posteriorment es va conèixer com la “gran aparició”. En ella, Jesús va demanar que la festa del Sagrat Cor sigui celebrada cada any el divendres següent a Corpus Christi, en reparació per la ingratitud dels homes cap el seu sacrifici redemptor a la creu. La devoció es va fer popular després de la mort de Santa Margarida Maria en 1690. Es va establir com a oficial en tota França el 1765.
El 8 de maig de 1873, la devoció al Sagrat Cor va ser formalment aprovada pel Papa Pius IX, i 26 anys després, el 21 de juliol de 1899, el papa Lleó XIII va recomanar urgentment que tots els bisbes del món observessin la festa a les seves diòcesis .
El Papa Lleó va aprovar les següents indulgències: per realitzar la devoció pública o privada, set anys i set quarentenes (la remissió de càstig temporal equivalent al que es concediria per quaranta dies de penitència) cada dia. Si la devoció es practica diàriament en privat, o si una persona assisteix almenys deu vegades en una funció pública, una indulgència plenària (remissió de tot càstig temporal per pecats) en qualsevol dia de juny o entre l’1 i el 8 de juliol (segons el Decret urbis et Orbis, 30 d maig de 1992).
La indulgència ‘toties quoties’ (per a les ànimes el Purgatori) es pot guanyar el 30 de juny o el darrer diumenge de juny en aquelles esglésies on el mes de juny se celebra solemnement. Pius X va instar a un sermó diari, o al menys durant vuit dies en forma d’una missió. Als sacerdots que prediquin els sermons en les celebracions solemnes de juny en honor del Sagrat Cor, i als rectors de les esglésies on se celebren aquestes cerimònies, el privilegi de l’Altar Gregorià el 30 de juny. Una indulgència plenària per a cada comunió al juny, i per a aquells que promouen la solemne celebració del mes de juny.
La nostra parròquia celebra cada tarda del mes de juny, abans de la Missa, aquesta beneïda devoció tan apreciada per Jesucrist i per l’Església.