Síntesi aportacions a la Fase diocesana del Sínode 2023 Per una Església sinodal: Comunió, participació i missió.
La demanda de participació en aquesta fase diocesana del Sínode ha estat rebuda pels diferents grups de la Parròquia de Santa Eulàlia de Provençana amb dos sentiments ambivalents. D’una banda, ha generat il·lusió per ser la primera vegada que s’ha tingut l’oportunitat de poder fer aportacions per a la millora del funcionament de l’Església catòlica global. D’altra banda, ha suscitat recel perquè en temes més propers no hi ha hagut un interès similar. Per exemple, la consulta sobre el sínode ha coincidit temporalment amb el procés de reestructuració de la diòcesi. Malgrat les paraules tranquil·litzadores del Cardenal Omella en la seva visita amb motiu de les confirmacions, tendeix a sorgir la preocupació i malestar per la possibilitat de que es trenqui la dinàmica actual de la parròquia, degut a canvis sobtats que no hagin estat acompanyats d’una reflexió conjunta sobre la situació real de la nostra parròquia. A més a més, hi ha el sentiment d’una manca d’activitats i propostes a nivell d’arxiprestat que s’ha intensificat durant aquests darrers anys.
La parròquia, malgrat comptar únicament amb un prevere, disposa d’un itinerari de treball sinodal gràcies a la intervenció de diferents grups coordinats pel seu rector i gestionats per feligresos. Uns s’encarreguen de la formació: acolliment baptisme, catequesi d’iniciació cristiana (primera comunió, confirmació), preparació matrimoni, catecumenat d’adults, esplai OASI, grup de joves (lifteen), catequesi d’adults, Vida Creixent, grup de matrimonis… D’altres tenen cura de l’àrea de solidaritat (Càrites, Mans Unides, Pastoral de la Salut…). S’han integrat a la vida parroquial moviments com els Grups de Juan XXIII, Misioneros de Jesús, Sant Martí de Porres, Comunitat Guinea Equatorial, Maria Mediadora, Comunitats Neocatecumenals… Es tracta de grups que han demanat a la parròquia un lloc on manifestar la seva fe a partir del seu propi carisma, atès que d’altres parròquies no els obrien les portes.
El fet de compartir celebracions i la responsabilitat de dinamitzar-les ha facilitat el coneixement mutu i la superació de recels inicials que sovint apareixen davant persones noves a la parròquia. Certament estem en camí. Hem experimentat que, per tal de créixer en comunió, és necessari cultivar les actituds espirituals de la senzillesa, humilitat, saber escoltar-nos, aprendre uns dels altres… Ajuda molt involucrar-se en missions concretes on qualsevol es pugui integrar: celebracions litúrgiques, recaptes de menjar per Càrites, activitats de l’Esplai, Mans Unides, festes patronals, peregrinacions… El treball en equip ens ha ajudat a cultivar la caritat, l’amor misericordiós entre nosaltres i les persones que se’ns apropen o a les que son objecte de la nostra atenció.
Si mirem cap a fora de la nostra parròquia, tenim relació amb el barri on estem inserits. Les activitats dutes a terme des dels diferents grups (esplai Oasi, campanyes de Càrites, Mans Unides, festes patronals…) son motiu per interactuar amb veïns molts dels quals no apareixen per la parròquia. Accepten col·laborar de bon grat i els deixa un bon record que evoquen en d’altres moments de la seva vida (baptisme de fills o nets, primera comunió, boda…)
Ens plantegem mantenir i augmentar el nombre de feligresos que s’integrin als diferents grups ja existents. Una preocupació important és com transmetre la fe als joves. La parròquia va aconseguir crear un grup de joves molt compromès fa uns 20 anys. Ens agradaria poder aconseguir revitalitzar-lo de nou per tal de garantir la continuïtat de la vida parroquial.
Igualment, ens agradaria poder construir una relació a nivell arxiprestal i diocesà que fos més profitosa. Necessitem aportacions que potenciïn el treball que ja es duu a terme. En la història de la parròquia hi ha “ferides” degut a que iniciatives, que van començar amb il·lusió i èxit, van perdre força quan des de la diòcesi es va demanar que s’incorporessin a moviments diocesans. Igualment, hi ha el sentiment que algunes reunions a un nivell superior no aporten res i es té la sensació de perdre el temps. S’haurien de crear espais i iniciatives per posar en comú les experiències, integrar-se en missions que integrin les diferents parròquies, rebre aportacions des dels òrgans específics de la diòcesi… Això crearia la sensació de sentir-se partícips de la dinàmica eclesial més àmplia.
